Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència de navegació. Les cookies que es classifiquen segons sigui necessari s'emmagatzemen en el vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les característiques bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s'utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s'emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l'opció de no rebre aquestes cookies. Però desactivar algunes d'aquestes cookies pot afectar a la vostra experiència de navegació.
Imprescindibles
Les cookies necessàries són absolutament imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i característiques de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
No imprescindibles
Aquestes cookies poden no ser especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i específicament s'usen per recopilar dades estadístiques sobre l'ús del lloc web i per recopilar dades de l'usuari mitjançant anàlisis, anuncis i altres continguts integrats. Activant-les ens autoritza a utilitzar-les mentre navegueu per la nostra pàgina web
«Ara fa vint-i-cinc anys, Els viatgers de la Gran Anaconda van emprendre un camí a la sintonia de Catalunya Ràdio. La idea era recórrer el món a través de
info
«Ara fa vint-i-cinc anys, Els viatgers de la Gran Anaconda van emprendre un camí a la sintonia de Catalunya Ràdio. La idea era recórrer el món a través de converses amb viatgeres i viatgers i dibuixar-lo en laire a partir de les seves observacions i vivències. Aquest programa era i és encara una proposta radiofònica de mirada oberta al món. També duna invitació a una manera de mirar-lo, amb curiositat i respecte. I amb ganes dentendrel, malgrat que això, certament, és un exercici que no sacaba mai. (...) El viatge ens transforma i ens fa com som pel cúmul de vivències acumulades. Després de vint-i-cinc anys viatjant som una mica la llum del tròpic després duna tempesta; la conversa de cafè amb el jove revolucionari; la família que fuig duna illa que ara és riu; laurora boreal que sondula i refulgeix als cels de les nits àrtiques; el refugiat que plora; la solitud obscura i humida dun vell temple enmig de la jungla. Som la miríada datols de corall encastats com gemes precioses en aigües de tots els turqueses imaginables. Som la pols de la misèria dEtiòpia, dHaití o de Madagascar.»