Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència de navegació. Les cookies que es classifiquen segons sigui necessari s'emmagatzemen en el vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les característiques bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s'utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s'emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l'opció de no rebre aquestes cookies. Però desactivar algunes d'aquestes cookies pot afectar a la vostra experiència de navegació.
Imprescindibles
Les cookies necessàries són absolutament imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i característiques de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
No imprescindibles
Aquestes cookies poden no ser especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i específicament s'usen per recopilar dades estadístiques sobre l'ús del lloc web i per recopilar dades de l'usuari mitjançant anàlisis, anuncis i altres continguts integrats. Activant-les ens autoritza a utilitzar-les mentre navegueu per la nostra pàgina web
En Josep Maria Aymà ens proposa de viatjar a peu, per poder
comprovar lEconomia visual, versus leconomia numèrica, oficial o possiblement manipulada. Veure
info
En Josep Maria Aymà ens proposa de viatjar a peu, per poder
comprovar lEconomia visual, versus leconomia numèrica, oficial o possiblement manipulada. Veure la realitat, no el que diuen les estadístiques;
tenir lesperança fixada en el revolt, perquè qui camina sempre espera veure el lloc més bonic davant seu. Mai es fa realitat ben bé, cosa que sempre dona marxa (utopia), perquè el possible racó, lloc íntim i no objectivable, record mental no fotografiable, recull essències intraduïbles;
rebre la felicitat dalbirar el lloc darribada sovint des de lluny, semblant al que devia ser lalegria del pelegrí en veure les punxes de les catedrals o els campanars de les esglésies;
viure lexplosió de felicitat gràcies a lesforç (versus lengany espuri de la comoditat);
sentir-te segur i lliure, per ser en plena naturalesa (versus la seguretat i la llibertat fictícies de la ciutat): la naturalesa ens dona cobertura, tranquil·litat i retorn a lestat natural; versus, novament, lengany de la comoditat, ací la urbana.
«En resum, un llibre que ens fa venir ganes dampliar els nostres horitzons caminadors, viatgers, ganes de descobrir racons darreu dEuropa.»
(Miquel Jaumot i Bisbal, al pròleg del llibre)