Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència de navegació. Les cookies que es classifiquen segons sigui necessari s'emmagatzemen en el vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les característiques bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s'utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s'emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l'opció de no rebre aquestes cookies. Però desactivar algunes d'aquestes cookies pot afectar a la vostra experiència de navegació.
Imprescindibles
Les cookies necessàries són absolutament imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i característiques de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
No imprescindibles
Aquestes cookies poden no ser especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i específicament s'usen per recopilar dades estadístiques sobre l'ús del lloc web i per recopilar dades de l'usuari mitjançant anàlisis, anuncis i altres continguts integrats. Activant-les ens autoritza a utilitzar-les mentre navegueu per la nostra pàgina web
MIQUEL SÁNCHEZ ÉS UN DELS GUARDES MÉS VETERANS DEL PIRINEU, SI NO EL QUE MÉS. QUARANTA ANYS DESPRÉS DE LA SEVA ARRIBADA AL VENTOSA I CALVELL, LA TALAIA DE
info
MIQUEL SÁNCHEZ ÉS UN DELS GUARDES MÉS VETERANS DEL PIRINEU, SI NO EL QUE MÉS. QUARANTA ANYS DESPRÉS DE LA SEVA ARRIBADA AL VENTOSA I CALVELL, LA TALAIA DE L'ESTANY NEGRE, MANTÉ LA IL·LUSIÓ INTACTA PER SEGUIR GUARDANT AQUEST REFUGI DEL PARC NACIONAL D'AIGU?ESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI, EN LA RUTA DE LA POPULAR TRAVESSA CARROS DE FOC. Aquest alpinista, que va formar part de les primeres expedicions catalanes a l'Everest, és testimoni de la constant transformació de la muntanya. Ara, amb la companyia de Belén Ortiz, la coguarda des de fa més de dues dècades, rep cada setmana de la temporada alta centenars d'excursionistes, i sent nostàlgia dels començaments, quan viure aïllat amb vistes al massís del Besiberri era una estimulant aventura. A la dècada dels vuitanta amb prou feines hi pujava ningú, i això donava via lliure al Miquel per sortir cada dia a obrir vies d'escalada en parets verges i, a l'hivern, esquiar per racons desconeguts per a la majoria dels mortals. FOTOGRAFIES DE JORDI PLAY